On són Carme Forcadell, Muriel Casals i el jutge Vidal en el moment més àlgid del procés? Com és que no fan explícit el seu suport al president Mas, que és l’únic que l’està impulsant amb valentia i per això ja està imputat i amenaçat d’inhabilitació?
Mentre totes aquestes estrelles de l’independentisme s’han eclipsat, en vigílies de les municipals van aparèixer dues altres estrelles mediàtiques, Ada Colau i Teresa Forcades, anunciant les seves candidatures a l’Ajuntament de Barcelona i a la presidència de la Generalitat. La primera d’elles ja ha desbancat Trias i ha aconseguit els vots necessaris d’ERC i les CUP per ser investida alcaldessa en primera votació, mentre a la plaça de Sant Jaume els congregats cridaven en castellà: “Sí, se puede.” (Imagino que devien ser més partidaris de la tercera via duranista que simpatitzants del procés.) Recordem que ERC i la CUP van signar el full de ruta amb CDC; tanmateix, a la capital de Catalunya, han pactat amb aquesta amalgama no nacionalista simpatitzant del jutge Jiménez Villarejo, que ara encapçala Ada Colau, amb la finalitat d’expulsar Trias de Barcelona. Mentrestant, a Sant Vicenç dels Horts, Oriol Junqueras ha estat nomenat alcalde amb els vots de Podemos, deixant CiU a l’oposició i no fent el jurament de fidelitat al procés que l’AMI recomanava a tots els regidors i alcaldables.
La monja Forcades ha penjat els hàbits provisionalment (si ara fa això amb tanta soltesa, ningú no ens assegura que pugui tornar a canviar de camisa quan els vents bufin d’una altra banda) i ha assegurat a TVC que defensa un procés constituent dins de l’Estat espanyol (això ja ho deia en Duran), cosa que també ha subscrit el seu soci Arcadi Oliveres, que recentment ha afirmat a Catalunya Ràdio que ells prioritzen l’eix social per davant del nacional.
Davant de tot això, un es pregunta a què juga ERC? Sembla que prefereix fer-se amb la centralitat política a Catalunya, a costa de sacrificar el discurs independentista, i després de desplaçar CiU cap a la independència i provocar l’escissió d’Unió.
Sabrà veure la ciutadania la magnitud de l’ensarronada dels qui s’han venut com a independentistes però, a l’hora de la veritat, han traït els seus principis? De fet, no cal ser gaire perspicaç per descobrir que l’11 de setembre passat, mentre mig Catalunya es desplaçava a Barcelona a fer la Via Catalana, les Colau, les Forcades i els Oliveres van decidir anar a encerclar “la Caixa”: mira que hi ha dies per fer-ho i van triar justament la Diada per no haver de comprometre’s fent via…!
El meu avi, que té 102 anys i les ha vistes de tots colors, em diu que la situació li recorda la victòria del Front Popular a principi dels anys trenta i que, llavors, els partidaris de la República catalana se la imaginaven dins d’una federació ibèrica…
En fi, no sé com acabarà tot plegat, però jo recomanaria al president Mas que s’ho pensi bé abans de convocar eleccions el 27-S, atès que els altres signants del full de ruta ja han incomplert flagrantment els seus compromisos aquestes eleccions municipals, amb l’objectiu únic de fer-se amb el poder al preu que sigui. Igual com ha fet Syriza, que ha pactat amb l’extrema dreta grega per poder manar.
Si finalment no les convoqués, descobriria, d’una vegada per totes, quins amics té i qui li està fent el llit. I, de passada, evitaria que el Tribunal Suprem l’inhabilités a ell i a la vicepresidenta (si és que no la substitueix abans) un cop dissolt el Parlament: amb el legislatiu dissolt i el cap de l’executiu en funcions inhabilitat, seria molt fàcil que vingués algú de fora a fer-se càrrec del Govern català.
